Ja tenim els resultats de l’estudi per a la localització d’indrets favorables per a l’establiment de nous nuclis de població de Dryopteris remota

Problema de deixalles Sant Aniol d'Aguja

Actualment a Catalunya es coneix una única població d’aquesta falguera catalogada com a vulnerable, a la Vall de Salarsa.

L’estudi l’ha promogut el Consorci en col·laboració amb Aprèn, Serveis Ambientals.

La Dryopteris remota és una falguera extraordinàriament rara a Catalunya, doncs actualment se’n coneix només un únic nucli poblacional, a la Vall de Salarsa (Camprodon), dins l’EIN de l’Alta Garrotxa. Actualment el nombre d’individus de la població ripollesa és inferior a 70 exemplars reproductius. Tot això fa que es consideri una espècie greument amenaçada i estrictament protegida a Catalunya. De fet, actualment és està inclosa en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya com a vulnerable.

És per aquest motiu que el Consorci va promoure la redacció del seu Pla de conservació, l’any 2015. Aquest Pla preveu, en el seu objectiu núm. 5 Millorar la caracterització de l’hàbitat actualment ocupat per Dryopteris remota i localització dels indrets favorables per als treballs de restitució.

Amb aquesta finalitat, l’any 2016 es va iniciar un estudi juntament amb Aprèn, Serveis Ambientals per a la caracterització de l’hàbitat de la falguera Dryopteris remota, la segona fase del qual ha finalitzat aquest any amb la localització i valoració de possibles emplaçaments aptes per a establir-hi un nou poblament d’aquesta falguera.

L’hàbitat favorable per aquesta espècie són boscos humits, ombrívols i de sòls profunds. Per això s’han estudiat 23 possibles emplaçaments en sectors de la Riera d’Oix, la Riera de Salarsa, la capçalera de la Riera de Beget, El Talló, la Riera de Bolòs, la Riera de la Vall del Bac i a La Ral.

Des de fa alguns anys, el Banc de llavors del SIGMA en col·laboració inicialment amb la Universitat de Girona i posteriorment amb la Universitat de Vic, està duent a terme amb èxit assajos de propagació ex situ a partir d’espores recollides a la Vall de Salarsa.

La primera actuació de reforçament de la població es va dur a terme el 2014, consistint en una prova pilot de plantació d’un nucli experimental d’individus de Dryopteris remota, amb resultats satisfactoris.

Els resultats obtinguts en l’estudi recent finalitzat permetran avançar un pas més en la conservació d’aquesta espècie, amb l’actuació pilot d’establiment de nous rodals de l’espècie en altres indrets identificats com a favorables per a la seva restitució.