Ja tenim els resultats de l’estudi del cens de població i caracterització de l’hàbitat de Dichoropetalum schotti

Actualment a la península ibèrica es coneix una única població d’aquesta planta catalogada com a amenaçada, a prop del Santuari de la Mare de Déu del Mont

L’actuació es duu a terme en el marc del Programa de conservació de flora vascular amenaçada a l’Alta Garrotxa

La Dichoropetalum schotti (també anomenada Holandrea o Peucedanum schotti) és una planta herbàcia perenne que viu a les muntanyes de l’Europa meridional i central, i que presenta una única localitat a la península ibèrica, localitzada dins l’EIN de l’Alta Garrotxa, concretament a prop del Santuari de la Mare de Déu del Mont. Es tracta d’una planta catalogada tant a Catalunya com a Espanya com a “espècie en perill d’extinció”, i per tant subjecta a mesures específiques de protecció.

És per aquest motiu que el Consorci va promoure la redacció del seu Pla de conservació (J.Font i X.Pujol), l’any 2015. En el pla d’accions hi figuren com a objectius el 5.2.3 Seguiment de les poblacions la realització anual d’un cens de població, i el 5.2.6. Estudis d’investigació complementaris, la caracterització ecològica del tàxon i establiment de possibles zones de presència mitjançant models geogràfics.

Per això, després que l’ICHN-Garrotxa hagi fet fins el 2017 el seguiment i cens anual de la població, l’any 2019 el Consorci incorpora aquesta actuació en el Programa d’Actuacions, conjuntament amb un estudi de caracterització de l’hàbitat, per tal de tenir més coneixement de l’espècie i dels espais on viu.

Els resultats d’aquest estudi indiquen que actualment hi ha poc més de 260 individus ocupant una superfície de 540m2, i que una mica més de la meitat són reproductors, malgrat amb un potencial reproductiu molt baix. Les dades indiquen una notable estabilitat de la població en els darrers anys, després que aquest darrer any ha disminuït de manera dràstica el nombre d’exemplars depredats per herbívors, fet que indicaria que la mesures de millora del tancat cinegètic dutes a terme a l’any passat han estat efectives.

D’altra banda, pel que fa a l’estudi de les característiques ambientals de la localitat, els resultats indiquen que la vegetació correspon a una mostra empobrida del Plantagini-Seslerietum Vigo, 1979, una comunitat altimontana que rarament es fa a l’estatge montà. Correspon a l’hàbitat CORINE 34.325L+ “Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb Sesleria coerulea, Primula veris subsp. columnae, Carex humilis…, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus”.

Confiem que els resultats obtinguts en aquests estudis permetran avançar un pas més en la conservació d’aquesta espècie, a partir també de les propostes de gestió que incorpora.

En aquest sentit, en el Programa d’actuacions 2020 es segueix incorporant el seguiment i cens de població de Dichoropetalum schotti, així com estudis per aprofundir en el coneixement de l’espècie i el seu hàbitat.