El Govern aprova el Pla de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa

El document s’ha elaborat en col·laboració el Consorci de l’Alta Garrotxa per deixar enrere les Normes  que han regit aquest espai durant 23 anys, tot i que havien de ser temporals

El document proposa una doble estratègia de gestió de l’espai, la renaturalització dels ecosistemes o la conservació d’aquest en base a l’aprofitament tradicional dels recursos naturals, d’acord amb la propietat

El Consell Executiu ha aprovat definitivament aquest dimarts el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, que és el document que determina la protecció, l’ordenació i la gestió d’aquest espai natural protegit.

El Pla respon a una reivindicació històrica del territori, ja que permet superar les Normes Especials, pensades per ser aplicades durant un o dos anys mentre no es redactava el pla, però que fa 23 anys que funcionen.

El Pla marca els objectius de l’espai, estableix la zonificació, regula els usos del sòl i l’aprofitament dels recursos naturals, ordena l’ús públic i de gaudi de l’espai i estableix les mesures normatives i d’actuació necessàries per a conservar el patrimoni natural, i la qualitat paisatgística de l’espai. També estableix les mesures de promoció socioeconòmica i de governació de l’espai.

Preveu una inversió de 5,6 milions en 10 anys per les mesures de foment, gestió directe del Departament, estudis i programes de seguiment, formació, sensibilització i educació ambiental, vigilància i governança. La major part anirà a càrrec del Fons del patrimoni natural, que haurà de prioritzar aquestes despeses.

Després de l’aprovació del document inicial el març del 2019, s’ha sotmès a extens període d’informació pública i consulta institucional, per aplegar el màxim consens del territori i els agents implicats i afectats. En total, s’han rebut 222 al·legacions, i aportacions, de 151 persones i entitats.

Fruit d’aquest procés de participació, el document que ara s’aprova incorpora diverses novetats respecte del text inicial, entre les quals, cal remarcar que la gestió de les finques en règim de dinàmica natural i renaturalització sigui sempre voluntària i acordada amb els propietaris dels terrenys.

Dues grans estratègies de gestió i diverses àrees d’atenció especial

A més de regular les activitats, el pla diferencia dues grans estratègies de gestió. Així, distingeix una zona de foment de la dinàmica natural, que és la zona on es busca incrementar el potencial natural, i una zona de gestió sostenible, que és el règim general de protecció de l’espai.

La zona de foment de la dinàmica natural inclou únicament terrenys públics que poden tenir un gran potencial de renaturalització i millora ecològica dels ecosistemes, i de la flora i la fauna silvestre. Això, inclou la possibilitat de generar noves activitats d’interès local a partir del concepte de producció de natura que es basa en l’aprofitament econòmic del terreny per a l’observació de natura i principalment de la fauna.

A les finques privades o de propietat municipal, la Generalitat ofereix als propietaris interessats la possibilitat de sumar-se a aquesta estratègia incorporant la totalitat o part de les seves finques, de manera voluntària, mitjançant la signatura de convenis o altres mesures de foment amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament de Territori i Sosteniblitat. En aquest context, es preveuen línies d’ajut per fomentar activitats com el turisme de natura i, en especial, l’observació de la fauna. Si el propietari no opta pel model de gestió de renaturalització de la seva finca, aquesta se seguirà regint per la normativa general de l’espai, on s’admeten infraestructures, instal·lacions, edificacions, aprofitaments tradicionals dels recursos naturals i activitats de lleure i gaudi de l’espai, sempre de manera compatible amb la conservació dels valors naturals i culturals de l’espai. En aquest sentit, el pla també vol ajudar, amb altres mesures de foment, a les finques que optin per aquest model, principalment pel que fa a la ramaderia extensiva.

Finalment, el pla estableix diverses àrees d’atenció especial. Es tracta d’aquells àmbits on, per les seves característiques específiques, determinades actuacions resten prohibides o, al contrari, són els únics on s’hi poden desenvolupar. És el cas de determinats hàbitats i de petites peces de bosc que exigeixen una gestió diferenciada, com ara les castanyedes, les teixedes ibèriques, les deveses i diversos tipus de prats. També aquells espais on es permeten, de forma regulada, activitats com l’escalada, el barranquisme, l’enlairament  sense motor o el bany, per exemple.

Convenis i acords amb el territori

El pla aposta per una gestió de l’espai en coordinació amb la resta d’administracions (especialment amb el Consorci de l’Alta Garrotxa), els propietaris i els diversos actors del territori per tal de garantir una implementació robusta i compartida. En aquest sentit, preveu la possibilitat d’establir una gran diversitat de convenis de cooperació. Destaquen la signatura d’un conveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i també la creació de diverses taules de governança amb diferents actors socioeconòmics (ramaderia, propietat i gestió forestal, prevenció d’incendis, recerca i conservació del patrimoni natural, etc.).

La planificació adaptativa com a peça clau per a la gestió adaptativa

El pla també incorpora la gestió adaptativa, que és un sistema innovador per adaptar la planificació de l’espai a les necessitats en cada moment, i garantir un programa de seguiment i una avalació dels objectius del pla, per valorar periòdicament la necessitat de la seva revisió.

Aquí trobareu la documentació del Pla