Conservació del patrimoni

Patrimoni natural

Millora d'hàbitats

En el marc de la creació de la Xarxa Natura 2000, l’Alta Garrotxa fou designada l’any 2006, a través de l’Acord de Govern 112/2006, com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), i declarada Zona d’Especial Conservació (ZEC) mitjançant l’Acord de GOV/150/2014, de manera que la protecció dels seus hàbitats esdevé prioritària a Catalunya en el context europeu.

En aquest marc, ja des de la seva creació, el Consorci ha anat desplegant les seves responsabilitats amb l’objectiu de preservar precisament els hàbitats representats a l’EIN, siguin d’interès local o bé d’interès comunitari.

En aquest sentit, la millora dels diferents hàbitats de l’Alta Garrotxa és un dels eixos estratègics del Consorci, sent el seu objectiu general la millora dels hàbitats d’interès de l’Alta Garrotxa i dels grups de fauna associats, el qual es concreta mitjançant diferents projectes.

El projecte de recuperació d’espais oberts s’inicia el 2009 i es segueix executant de manera anual des d’ençà.

Consisteix en la recuperació d’antics espais oberts associats a hàbitats d’interès comunitari i d’interès local, avui degradats per l’avenç del bosc i de l’estrat arbustiu, mitjançant intervencions silvícoles amb la finalitat de millorar la biodiversitat en l’espai. A través d’aquest projecte, el Consorci pretén recuperar aquests espais en regressió i que compleixen una triple funció: millora d’hàbitats, prevenció d’incendis, i suport a l’activitat ramadera.

Objectiu general

  • Incrementar i millorar la superfície d’espais oberts en l’àmbit de l’EIN

Objectius específics

  • Mantenir la biodiversitat a l’espai
  • Reduir el risc d’incendis al massís
  • Donar suport a l’activitat ramadera

Actualment a l’Alta Garrotxa un 90% del territori està ocupat per superfície forestal. Després de segles d’aprofitament antròpic, l’abandonament de l’activitat ramadera i forestal en molts terrenys ha comportat el creixement del sotabosc, l’extensió de la coberta forestal de bosc i la pèrdua d’espais oberts (prats, pastures i conreus), donat lloc a una homogeneïtzació del paisatge.

Des del punt de vista ecològic, aquesta transformació del paisatge ha suposat una pèrdua de biodiversitat, com apunten els estudis d’hàbitats i de fauna que es vénen realitzant en l’àmbit d’aquest espai des de 2003 (Vila et al, 2003). Les pastures, l’àguila daurada i l’escorxador són exemples d’hàbitats i espècies –algunes incloses en les directives europees de protecció de la biodiversitat – que pateixen la regressió dels espais oberts.

De la mateixa manera, aquesta mateixa dinàmica afecta substancialment la ramaderia que encara es manté a l’espai, esdevenint cada dia més difícil el desenvolupament del que és la primera activitat econòmica de l’espai i un agent de conservació del paisatge mosaic i de tots els valors naturals que s’hi associen.

Cal destacar, alhora, que aquesta homogeneïtzació del paisatge contribueix a l’acumulació de combustible en les nostres masses forestals, incrementant considerablement els risc d’un gran incendi forestal.

En el marc del projecte i després de casi deu anys, s’han recuperat més de 100ha d’espais oberts a l’Alta Garrotxa, fet que ha afavorit la presència d’espècies associades a aquesta tipologia d’espais (aus rapinyaires, quiròpters, ropalòcers i d’altres) i ha facilitat l’activitat de ramaders locals, amb ramats de boví, equí i cabrum.

Les actuacions s’han realitzant gràcies al finançament de la Diputació de Girona en el marc de la línia d’ajuts en matèria de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de l’Àrea de Medi Ambient i en col·laboració de l’Obra social “La Caixa”.

Projecte Life Taxus per a la conservació de les teixedes catalanes i actuacions Post-Life

El teix (Taxus baccata) és una antiga conífera en perill de desaparició al continent europeu. Està en regressió al sud-oest d’Europa, i la seva conservació es veu encara més compromesa en el context de canvi climàtic. Per aquesta raó és actualment una espècie protegida, de la mateixa manera que l’hàbitat que conforma: la teixeda, de conservació prioritària a la Unió Europea (hàbitat HIC 9580).

En aquest sentit, la realització de mesures encaminades a millorar la seva població i la distribució i estructura de l’hàbitat pot permetre fer front a les conseqüències del canvi climàtic i minimitzar les pertorbacions derivades dels incendis forestals, garantint així la seva supervivència.

Per aquest motiu, diferents entitats catalanes van decidir emprendre mesures per preservar les últimes teixedes catalanes en el marc del Projecte LIFE + Taxus de conservació de teixedes catalanes (concedit al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –CTFC-), en el que el Consorci ha col·laborat de manera activa coordinant l’execució d’actuacions de conservació de les teixedes en l’àmbit de l’Alta Garrotxa. Després de la finalització del projecte el 2016, el Consorci ha seguit donant continuïtat a les actuacions de conservació del teix.

Objectiu general

  • Incrementar i millorar l’hàbitat de teixeda en l’àmbit de l’EIN

Objectius específics

  • Incrementar la superfície d’hàbitat de teixeda dins l’àmbit de l’EIN
  • Millorar la població de teixos a l’EIN de l’Alta Garrotxa
  • Protegir les teixedes per evitar els impactes de l’activitat agrària
  • Prevenir els incendis forestals

Les diferents intervencions a l’Alta Garrotxa que s’han executat en el marc de la conservació de les teixedes són les següents:

  • Intervencions silvícoles per a regular la competència i afavorir el creixement del teix en rodals amb alta densitat de teix (Miseclòs, Llongarriu i L’Orri).
  • Poda de millora per al tractament de peus de teix amb símptomes d’infecció del fong Armillaria
  • Plantació de plançons de teix.
  • Intervencions silvícoles d’aclarida en rodals adjacents a la teixeda per defensa contra els incendis forestals.
  • Protecció de plàntules i juvenils de teix mitjançant la instal·lació d’una tanca ramadera per a l’exclusió d’herbívors.
  • Intervenció silvícola per afavorir el teix i eliminar la competència en petits nuclis de teixos i en teixos aïllats, propiciant l’intercanvi genètic i ajudant a que les poblacions millorin.
  •  

El projecte de control de l’Ailanthus altissima, ailant en el seu nom comú, consisteix en el tractament amb herbicida per provocar la mort dels peus d’aquesta espècie amb un elevat potencial invasor, en localitzacions dins els límits de l’EIN però també en la seva àrea d’influència, com a mecanisme de control de l’espècie aprofitant que actualment té pocs rodals a l’espai i que per aquest motiu una intervenció en aquests moments és clau per garantir el control de l’espècie a un cost acceptable.

Objectiu general

  • Realitzar actuacions de control sobre l’espècie invasora Ailanthus altissima, en l’àmbit i entorn immediat de l’EIN

Objectius específics

  • Minimitzar l’impacte sobre la salut de les persones per les al·lèrgies que se’n deriven.
  • Reduir l’afectació a infraestructures i activitats socioeconòmiques
  • Preservar els hàbitats d’interès de l’EIN

Tal i com indica el Reial Decret 630/2013, les espècies invasores representen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat en el món, afectant gairebé la totalitat dels espais naturals.

En aquest sentit, l’EIN de l’Alta Garrotxa presenta una nombrosa llista de plantes foranes que han aparegut dins dels límits de l’àmbit protegit. La llista és molt llarga, i cada any s’incorporen nous tàxons procedents de jardineria o de restauracions d’obra pública a l’Alta Garrotxa o la seva perifèria, o que arriben accidentalment amb el transport de mercaderies, terres o maquinària.

Algunes d’elles s’han incorporat d’una manera estable al contingent de tàxons propis del territori, i es consideren naturalitzades. Els tàxons naturalitzats que ja s’han incorporat als ambients naturals o seminaturals poden comportar problemes al medi natural. Es tracta de les espècies invasores, espècies exòtiques capaces de reproduir-se en una àrea biogeogràfica diferent de la que són originàries i que experimenten una expansió al nou hàbitat, amenaçant la biodiversitat. Aquest és el cas de l’Ailanthus altissima, de procedència asiàtica i que significa una amenaça pels ambients forestals de ribera, entre ells les vernedes (hàbitat d’interès comunitari).

Les actuacions del Consorci per al control de l’ailant es van inicar el 2015 i s’han dut a terme periòdicament des d’aleshores. Actualment ja només s’intervé en rodals fora de l’EIN però dins el seu àmbit d’influència, doncs es considera que l’espècie ha estat eradicada dins l’espai protegit. Regularment es fan estudis de detecció de nous rodals per tal de programar les intervencions i assegurar que paulatinament s’intervé sobre tots els rodals, i per tant es controla la propagació de l’espècie de nou dins l’EIN.

Les actuacions s’han realitzant gràcies al finançament de la Diputació de Girona en el marc de la línia d’ajuts en matèria de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de l’Àrea de Medi Ambient i en col·laboració de l’Obra social “La Caixa”.

Seguiment de fauna

L’Alta Garrotxa és un espai natural amb una gran riquesa de biodiversitat també pel que fa a la fauna. Acull diverses espècies vulnerables i amenaçades, moltes  protegides legalment (PEIN, Xarxa Natura 2000, …). Algunes d’aquestes espècies són especialment vulnerables a l’activitat humana, i el seguiment de la seva evolució és clau per a poder determinar el grau d’afectació i planejar així una ordenació de l’activitat humana que les protegeixi. Aquest és el cas de les aus rapinyaires, de les quals se’n fa seguiment cada any. Complementàriament s’han fet seguiments d’altres grups de fauna, com ropalòcers i quiròpters, si bé actualment no conformen cap seguiment en curs.

L’Alta Garrotxa és declarada Zona d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPA). En aquest sentit una de les responsabilitats del Consorci és garantir la conservació i l’adient gestió de les aus silvestres que viuen en el territori, i en especial d’aquelles vulnerables o amenaçades (i per tant protegides), com és el cas de l’àguila daurada.

El projecte de seguiment de l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) consisteix en realitzar un treball de camp sistematitzat per tal de registrar els avistaments i el seguiment de cadascuna de les parelles d’àguiles presents a l’espai de tot el seu període reproductiu (vols nupcials – polls volanders), tasca que es realitza anualment.

Complementàriament, també es fa el seguiment d’aus en zones d’escalada, que consisteix en realitzar un treball de camp sistematitzat per tal de registrar els avistaments d’aus a les zones d’escalada, així com altres possibles incidències derivades de l’activitat. Aquesta tasca es realitza bianualment.

El seguiment de la presència i la nidificació de les parelles d’àguila daurada presents en l’espai, així com de les aus en zones d’escalada, és una eina fonamental per a la gestió de les espècies d’aus rapinyaires, especialment sensibles a l’activitat humana. Els resultats del seguiment permeten detectar desviacions i per tant saber si el sistema de regulació de l’escalada funciona i si s’assoleixen els objectius establerts, o si cal aplicar propostes de millora.

Plans de conservació de la flora amenaçada

L’any 2008 s’aprova el decret 172/2008 de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, en el qual s’estableix que per a les espècies catalogades com “en perill d’extinció” o “vulnerables” s’haurà d’elaborar un Pla de conservació.

El Catàleg inclou diverses espècies de flora presents a l’Alta Garrotxa:

Espècies catalogades com a “en perill d’extinció” (Annex 1):

  • Dichoropetalum schotti

Espècies catalogades com a “vulnerables” (Annex 2):

  • Dryopteris remota
  • Allium pyrenaicum
  • Lithodora oleifolia
  • Polygala vayredae

En aquest sentit, el Consorci ha impulsat l’elaboració de Plans de Conservació per cada una de les 5 espècies de flora vascular amenaçada a l’Alta Garrotxa. Aquests plans s’han redactat mitjançant la col·laboració d’experts botànics i del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Cada un dels plans conté una sinopsi biològica i biogeogràfica de l’espècie, l’anàlisi dels factors de risc, i un programa de gestió i planificació de les actuacions a realitzar.

De manera regular, es fan seguiments de les poblacions d’aquestes espècies de flora vascular amenaçada.

Dichoropetalum schotti és una espècie de flora en perill d’extinció. A l’Alta Garrotxa, i concretament a l’entorn del Santuari de Mare de Déu del Mont, s’hi ubica la única localitat coneguda d’aquesta planta a la península Ibèrica.

Arrel del Pla de Conservació i gestió de Dichoropetalum schotti redactat el 2015 (X.Pujol i J.Font) per encàrrec del Consorci, s’han derivat una sèrie d’actuacions per tal de garantir-ne la seva conservació i recuperació:

  • Una de les actuacions prioritàries és la protecció de la planta davant l’afectació per pastura de bestiar (objectiu núm. 1  Aplicar les mesures d’exclusió necessàries per a limitar l’efecte dels herbívors sobre la població i garantir el seu manteniment). En aquest sentit, el Consorci s’ha ocupat de protegir la població de l’espècie mitjançant la instal·lació i manteniment de tancats cinegètics al cim del Mont per tal d’evitar l’accés d’herbívors, particularment d’un ramat oví que hi accedia regularment així com de fauna salvatge com el porc senglar, donat que significa una amenaça per als individus presents de Dichoropetalum schotti.
  • Es duu a terme un seguiment del nucli poblacional de Mare de Déu del Mont mitjançant un cens anual, tasca que es realitza conjuntament amb el Banc de Llavors de la Garrotxa, la delegació de la Garrotxa de l’ICHN i el DTES per tal de conèixer l’estat i possibles afectacions de l’espècie.

La Dryopteris remota és una falguera extraordinàriament rara a Catalunya, doncs actualment se’n coneix només un únic nucli poblacional, a la Vall de Salarsa (Camprodon).

Arrel del Pla de Conservació i gestió de Dryopteris remota redactat el 2015 (X.Pujol i J.Font) per encàrrec del Consorci, s’han derivat una sèrie d’actuacions per tal de garantir-ne la seva conservació:

  • De manera periòdica es fa una revisió i manteniment del sistema d’exclusió d’herbívors, que inclou la desbrossada de l’entorn del rodal.
  • Des de fa alguns anys el Banc de llavors del SIGMA en col·laboració inicialment amb la Universitat de Girona i posteriorment amb la Universitat de Vic, està duent a terme amb èxit assajos de propagació ex situ a partir d’espores recollides a la Vall de Salarsa.La primera actuació de reforçament de la població es va dur a terme el 2014, consistint en una prova pilot de plantació d’un nucli experimental d’individus de Dryopteris remota, amb resultats satisfactoris.
  • Una de les actuacions prioritàries és el reforçament de la població de Dryopteris remota (objectiu núm. 5  Millorar la caracterització de l’hàbitat actualment ocupat per Dryopteris remota i localització dels indrets favorables per als treballs de restitució).Per a dur a terme aquesta actuació s’ha elaborat un Estudi de caracterització de l’hàbitat de Dryopteris remota i de localització dels indrets favorables per a l’establiment de nous nuclis de població (en dues fases). Aquest  ha consistit en una primera fase de caracterització de l’hàbitat en el que es localitza la única població de l’espècie. En una segona fase s’ha dut terme prospecció del territori per la localització i valoració de possibles emplaçaments aptes per a establir-hi un nou poblament d’aquesta falguera.
  • L’hàbitat favorable per aquesta espècie són boscos humits, ombrívols i de sòls profunds. Per això s’han estudiat 23 possibles emplaçaments en sectors de la Riera d’Oix, la Riera de Salarsa, la capçalera de la Riera de Beget, El Talló, la Riera de Bolòs, la Riera de la Vall del Bac i a La Ral.
  • Els resultats obtinguts en l’estudi de possibles emplaçaments permetran avançar un pas més en la conservació d’aquesta espècie, amb l’actuació pilot d’establiment de nous rodals de l’espècie en altres indrets identificats com a favorables per a la seva restitució.
  • Es duu a terme un seguiment del nucli poblacional de Salarça mitjançant un cens anual, tasca que es realitza conjuntament amb el Banc de Llavors de la Garrotxa, la delegació de la Garrotxa de l’ICHN i el DTES per tal de conèixer l’estat i possibles afectacions de l’espècie.

L’espècie de flora Polygala vayredae, planta amb flor de la família Polygalaceae, és una espècie endèmica de l’Alta Garrotxa, de la qual se’n coneix localització només al sector de la Vall del Bac i al sector del Montmajor (La Vall de Bianya). En aquest sentit es tracta d’una espècie especialment protegida a l’Alta Garrotxa (Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural).

Arrel del Pla de Conservació i gestió de Polygala vayredae redactat el 2015 (X.Pujol i J.Font) per encàrrec del Consorci, s’han derivat una sèrie d’actuacions per tal de garantir-ne la seva conservació:

  • Per encàrrec de la secció de Biodiversitat del DTES, el Banc de Llavors de la Garrotxa en col·laboració amb la Universitat de Vic i el Jardí Botànic de Barcelona han dut a terme una prova pilot de propagació ex-situ de la planta. Malgrat s’ha assolit amb èxit la germinació de la planta, i la seva supervivència fins a l’actualitat (4 anys), no s’aconsegueix que aquesta floreixi.
  • De manera puntual s’han fet seguiments i censos de l’espècie, amb la col·laboració de la delegació de la Garrotxa de l’ICHN.
  • De manera puntual s’elaboren informes tècnics d’avaluació d’impacte i proposta de correccions pel que fa a activitats o obres que puguin afectar-la.

Altres projectes transversals

Més enllà de les actuacions per a la protecció o conservació dels hàbitats i les espècies, es duen a terme projectes de caire transversal amb incidència sobre els valors naturals i paisatgístics del territori entesos des d’una perspectiva holística, incloent la seva interrelació amb la societat humana.

La conservació dels valors de l’EIN de l’Alta Garrotxa implica la millora del coneixement de l’espai i els seus hàbitats i de l’ús dels ecosistemes presents. En aquest sentit es planteja la necessitat d’establir una metodologia i una xarxa d’indicadors ambientals que permetin conèixer i comparar l’estat i l’evolució de la comarca de la Garrotxa, i que alhora permeti estudiar els serveis ecosistèmics de la mateixa i el seu funcionament.

L’Estratègia de la Carta Europa de Turisme Sostenible de la Garrotxa (2016 – 2020) inclou en el Programa d’actuacions 4_Millora del coneixement de la realitat comarcal: impacte ambiental i impacte econòmic l’actuació número 27- Estudi dels serveis ecosistèmics de la comarca.

L’any 2017 el Consorci, conjuntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, encarrega el Projecte d’indicadors dels serveis ecosistèmics de la comarca. Els resultats de l’estudi serveixen per avançar en el coneixement i metodologies d’anàlisi dels serveis ecosistèmics, i alhora posa de relleu les mancances comarcals pel que fa a la recol·lecta i anàlisi de dades per al coneixement de l’estat ambiental dels diferents ambients i sectors del territori.

En aquest sentit s’impulsa una segona fase del projecte, per tal d’establir una xarxa d’indicadors ambientals que ens permeti conèixer amb millor rigorositat l’estat actual i l’evolució de la comarca. Aquest coneixement té l’objectiu de millorar l’estudi dels serveis ecosistèmics i permetre analitzar l’impacte ambiental de l’activitat humana en l’àmbit de la Garrotxa.

Consisteix en el desenvolupament d’un estudi dels valors naturals de les principals rieres de l’espai, que haurà de servir per identificar les zones sensibles i dirigir les activitats d’ús públic per a evitar la seva afectació.

L’espai fluvial de l’Alta Garrotxa és de gran bellesa i en alguns punts de fàcil accessibilitat amb salts, engorjats i parets rocoses que el fan especialment atractiu des del punt de vista turístic i de lleure, elements que han provocat que esdevingui un pol d’atracció de visitants que hi practiquen l’activitat del bany. En els darrers anys, l’augment d’afluència ha provocat una sobre-freqüentació d’alguns sectors, especialment en els dies àlgids del període estival.

Actualment es desconeixen les característiques ecològiques i l’estat de la xarxa fluvial de l’Alta Garrotxa, així com també quin impacte té l’activitat antròpica sobre el medi fluvial, ni quins valors concrets estan essent afectats de forma directa o indirecta (trepig, erosió, molèsties per soroll, etc.). En aquest context, el desenvolupament d’aquest estudi ha d’aportar les eines necessàries per a fer un seguiment adequat de l’estat de l’àmbit fluvial, i ajudar a establir uns criteris d’ordenació realistes que permetin la compatibilització de les activitats de lleure amb la protecció del medi natural, de manera que n’assegurin la preservació per al gaudi de les futures generacions.

En aquest sentit l’any 2018 ja s’ha dut a terme una primera fase de l’estudi, focalitzat en la riera de La Muga i ramals en el seu tram pròxim a Albanyà, on s’hi duu a terme l’activitat de bany i de descens de la riera. L’estudi ha permès identificar rieres d’alt valor ecològic, fet que en permetrà la seva protecció. Alhora, ha permès establir unes recomanacions de gestió de la pràctica d’activitats aquàtiques que servirà per regular l’activitat amb major coherència (concentració de l’activitat en els punts menys vulnerables, restricció en els trams més sensibles i propostes de minimització de la freqüentació).

Aquesta actuació, pactada amb el DTES, està a cavall entre l’àmbit de conservació i ús públic, en esdevenir un pas més en l’ordenació dels usos públics a les rieres de l’espai, en un context d’augment de la pressió antròpica.

L’Estratègia de la Carta Europa de Turisme Sostenible de la Garrotxa (2016 – 2020) inclou en el Programa d’actuacions 4_Millora del coneixement de la realitat comarcal: impacte ambiental i impacte econòmic l’actuació número 21- Elaboració d’un document sobre la viabilitat de valoritzar i protegir el cel nocturn en zones d’interès.

Amb l’objectiu de donar resposta als compromisos assumits pel Consorci en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que inclouen el lideratge d’aquesta actuació, el Consorci ha treballat conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per a dur a terme mesuraments sobre la contaminació acústica i lumínica a l’Alta Garrotxa.

L’objectiu principal d’aquesta actuació és la de valorar les opcions de gestió i protecció des de la perspectiva de la qualitat acústica i lumínica, a l’Alta Garrotxa i a la resta d’espais naturals de la comarca.

Els resultats de les mesures han determinat que l’Alta Garrotxa compleix uns nivells excel·lents, complint els requisits per obtenir les figures de protecció d’Espai amb cel Nocturn de Qualitat (ECNQ) i de Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústics (ZEPQA).

Ambdues figures es declaren en l’àmbit municipal, i és en aquest sentit que la tasca que desenvolupa actualment el Consorci, juntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa, és la d’impulsar l’actuació a partir de la seva promoció i de la coordinació dels diferents ajuntaments implicats i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Patrimoni cultural

Rehabilitació i consolidació de conjunts arquitectònics

L’Alta Garrotxa és un territori que ha estat altament humanitzat des de segles endarrere, i especialment en l’edat mitjana.

Arrel d’aquest poblament humà tenim actualment un gran llegat que es concreta en construccions d’alt interès arquitectònic espargides arreu, com són esglésies i ermites, masies i llogarrets, ponts, fonts, molins, etc.

La seva protecció, restauració i millora de l’estat de conservació és un objectiu cabdal pel Consorci.

La Rectoria de Sant Aniol d’Aguja forma part d’un dels conjunts històrics més emblemàtics i representatius de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa, tant per la seva rellevància patrimonial com pel seu interès des del punt de vista de l’ordenació de l’ús públic.

En els últims temps s’havia produït un notable deteriorament de l’edifici que va ocasionar fins i tot l’esfondrament de la part superior de la façana principal.

Anualment des del 2013, el Consorci i els Amics de Sant Aniol han signat convenis de col·laboració per tal de dur a terme les obres de consolidació de la Rectoria de Sant Aniol, que han culminat en la realització de les Fases I, II, III i IV de l’edificació principal, la rehabilitació i cobertes dels annexos 2 i 3, i la reconstrucció del forjat de l’annex 3 i el porxo exterior de la Rectoria.

Les intervencions s’han dut a terme gràcies a diverses subvencions de la Diputació de Girona.

Un dels elements més destacats del patrimoni cultural de l’Alta Garrotxa són les ermites romàniques que es distribueixen per tot l’espai i que, històricament, concentraven les parròquies i els veïnats, a través dels quals s’estructurava la vida al territori.

Durant les últimes dècades però, l’abandonament progressiu de les zones rurals ha implicat un deteriorament de part d’aquest patrimoni, com és el cas de l’ermita de Sant Valentí de Salarça, del s. X, que tot i constituir un dels elements clau del patrimoni cultural i arquitectònic del sector occidental de l’espai, ha patit un deteriorament progressiu, arribant fins i tot al risc d’esfondrament.

Des del 2013 al 2018, una col·laboració entre els Amics de l’Alta Garrotxa, l’Ajuntament de Camprodon i el Consorci ha permès realitzar les obres de rehabilitació de Sant Valentí de Salarça, executades en V fases.

Les intervencions s’han dut a terme gràcies a diverses subvencions de la Diputació de Girona.

Els ponts medievals són un dels elements arquitectònics d’interès que es poden trobar en diversos punts de l’Alta Garrotxa.

El pas del temps i especialment l’erosió de l’aigua fan que la seva estructura es vegi deteriorada i que sigui necessari fer-hi actuacions de consolidació d’aquesta. A més, sovint són estructures que formen part de camins i senders històrics, incorporats actualment en la xarxa de camins del Consorci, de la FEEC o d’Itinerànnia.

És en aquest sentit que el Consorci executa intervencions per la  conservació d’aquesta tipologia d’estructures, des del projecte arquitectònic a la pròpia obra:

  • Pont de Valentí (2018); co-finançament de la Diputació de Girona
  • Pont del Bolacell (previst per 2019)

L’actuació consisteix en la desbrossada de l’entorn de diferents elements d’interès del patrimoni arquitectònic i cultural a petició dels Ajuntaments.

La intervenció es fa de manera bianual, per tal de controlar el creixement herbaci i arbustiu a l’entorn d’una vintena de construccions d’interès en els diferents municipis de l’Alta Garrotxa. D’aquesta manera es preserva l’accessibilitat i la visibilitat de l’edificació, i s’evita que l’avenç de la vegetació en malmeti l’estructura.

També cal tenir present que algunes edificacions, com són l’església de Sant Martí de Talaixà i la Rectoria de Sadernes, han estat cedides pel Bisbat al Consorci, motiu pel qual som responsables directes del seu manteniment.