Història

La Història dels habitants de l’Alta Garrotxa comença a escriure’s en una cova encinglerada de la Vall del Llierca, la Cova 120, on fa prop de 60.000 anys s’hi va refugiar un grup de caçadors – recol·lectors Neandertals.

Fa uns 6.000 anys els humans donaran un tomb definitiu a les seves vides, deixant de ser caçadors – recol·lectors, i per tant nòmades, per convertir-se en pagesos i assentar-se de forma més permanent, gràcies a l’agricultura, la ramaderia, a la domesticació i el control de plantes i animals. S’assentaren en un poblat central a l’aire lliure, la Plansallosa, a partir del qual gestionaven els seus recursos, ocupant puntualment coves com el Calabre, la Bauma del Serrat del Pont, La Cova del Bisbe, la Cova 120 i la Cova S’Espasa. Descobriran la terra cuita, la ceràmica, que els servirà per a emmagatzemar i cuinar aliments. Una altra millora, fa 4.500 anys, serà quan descobreixin el que passa en fondre alguns minerals: es converteixen en metall. Un dels primers llocs de tota la Península on es va començar a treballar amb el metall va ser a la Bauma del Serrat del Pont, amb coure de les mines de la Menera. Després treballaran el Bronze, i durant l’època ibèrica, el més resistent, el ferro.

Durant el període ibèric i romà tenim poques notícies de l’Alta Garrotxa. Ens ha quedat però, part de la imponent Torre de Falgars (Beuda) una torre de guaita de la República romana, des d’on es controlava des del Golf de Roses fins a les planes interiors.

Patrimoni cultural

Sense deixar d’admirar-nos per la bellesa del Pont del Llierca o de les esglesioles romàniques, entenem avui que el Patrimoni Cultural és tot allò que ens explica quelcom propi de l’Alta Garrotxa i de la seva gent, encara que sigui a partir de pervivències molt més humils o fins i tot immaterials.

Enriquirem així les nostres mires, valorant per igual les seves llegendes i la seva Prehistòria, les masies i les coves, els manuscrits i el seu parlar. Tots aquests elements, barrejats i difuminats des de fa molt temps, desemboquen avui en el seu paisatge i la seva gent, el que podem veure i el que podem escoltar, el seu present i el camí cap al seu futur.

Patrimoni arqueològic

El Patrimoni Arqueològic és tot allò que ens ajuda a conèixer el passat humà a través de l’estudi de les restes materials que s’han conservat sota terra. Les llars de foc, els carbons, les eines d’ós, pedra i metall, les matèries primeres, la ceràmica, les restes de micromamífers, les sitges, els murs… Tot s’estudia o es recull, tot va sumant fins a constituir la base de la memòria del nostre passat.

L’Alta Garrotxa és una zona privilegiada, amb prop de 35 jaciments documentats, molts d’ells en cova. Podem destacar la Cova 120 i la dels Ermitons, La Bauma del Serrat del Pont, el poblat de la Plansallosa, la Cova de les Monges, La Cista de la Creu del Principi i la Torre de Falgars.

El Patrimoni arqueològic va més enllà dels jaciments i les restes materials, englobant també els coneixements, exemples i valors que d’ells en podem extreure per a un millor funcionament de l’Alta Garrotxa del s.XXI.

Patrimoni arquitectònic

La intensa ocupació històrica de l’Alta Garrotxa ha donat lloc a un patrimoni extens, escampat per tot el seu territori.

A més de les nombroses ermites – n’hi ha més de 40 -, hi podem trobar masos i pairalies, petits ponts romànics i construccions militars d’èpoques passades.

La major part de les ermites, bastides entre els segles XI, XII i XIII, són d’una gran senzillesa, emmarcades dins del romànic popular, amb absis semicirculars, poca decoració i campanars d’espadanya.


Fatal error: Allowed memory size of 134217728 bytes exhausted (tried to allocate 12188703 bytes) in /var/www/altaGarrotxa/wp-includes/wp-db.php on line 2799