|
 |
|
|
| |
PAISATGE
El paisatge actual de l’Alta Garrotxa és el fruit
de la combinació de la complexitat geomorfològica
de l’espai amb la presència mil·lenària
d’homes i dones que han ocupat i transformat aquestes
terres.
Marià Vayreda, en el seu llibre La Punyalada,
descriu aquesta complexitat del relleu: «Sols resten allí,
immutables com allavors, aquelles gegantines carcanades, patentitzant
un etern miracle d'equilibri; aquells espadats fora de plom,
amb les basamentes rosegades per l'acció traïdora
i sorda de l'aigua; aquells mateixos immensos còdols
abalançats sobre d'avencs, com badalls d'infern, i aquells
colossals morrots de penya viva apuntant-se els uns als altres
com proes de fantàstics barcos en combat; uns cairuts
i rogencs, altres verdosos i negres, i alguns rematats en esperons
de contorns epilèptics i recargolats com renecs de condemnat».
|
|
|
