|
 |
|
|
| |
HISTÒRIA
 La Història dels habitants de l'Alta Garrotxa comença
a escriure's en una cova encinglerada de la Vall del Llierca,
la Cova 120, on fa prop de 60.000 anys s'hi va refugiar un grup
de caçadors - recol·lectors Neandertals.
Fa uns 6.000 anys els humans donaran un tomb definitiu a les
seves vides, deixant de ser caçadors - recol·lectors,
i per tant nòmades, per convertir-se en pagesos i assentar-se
de forma més permanent, gràcies a l'agricultura,
la ramaderia, a la domesticació i el control de plantes
i animals. S'assentaren en un poblat central a l'aire lliure,
la Plansallosa, a partir del qual gestionaven els seus recursos,
ocupant puntualment coves com el Calabre, la Bauma del Serrat
del Pont, La Cova del Bisbe, la Cova 120 i la Cova S’Espasa.
Descobriran la terra cuita, la ceràmica, que els servirà
per a emmagatzemar i cuinar aliments. Una altra millora, fa
4.500 anys, serà quan descobreixin el que passa en fondre
alguns minerals: es converteixen en metall. Un dels primers
llocs de tota la Península on es va començar a
treballar amb el metall va ser a la Bauma del Serrat del Pont,
amb coure de les mines de la Menera. Després treballaran
el Bronze, i durant l'època ibèrica, el més
resistent, el ferro.
Durant el període ibèric i romà tenim poques
notícies de l'Alta Garrotxa. Ens ha quedat però,
part de la imponent Torre de Falgars (Beuda) una torre de guaita
de la República romana, des d'on es controlava des del
Golf de Roses fins a les planes interiors. |
|
|
