|
 |
 |
 |
| |
GEOLOGIA I MORFOLOGIA
Fa
milions d’anys, on avui trobem els Pirineus, hi havia
un mar. L’escorça terrestre va començar
a estirar-se, aprimar-se i trencar-se degut a forces divergents,
i es van dipositar sediments en aquest mar. Més tard,
i degut a les forces compressives les plaques Ibèrica
i Euroasiàtica van acostar-se i van xocar, de manera
que els sediments dipositats a l’incipient conca sedimentària
van començar a ser fortament plegats i trencats, encavalcant-se
i lliscant uns per damunt dels altres, constituint estructures
anomenades mantells d'encavalcament.
D'aquesta manera, l’estructura de l’Alta Garrotxa
és, a grans trets, un conjunt de plegaments, falles i
encavalcaments de potents nivells calcaris que llisquen per
les superfícies de nivells més prims de margues.
Els materials del substrat geològic són fonamentalment
roques calcàries, conglomerats, margues, gresos i guixos,
de l’Eocè, i en menor mesura, roques metamòrfiques
silícies i granitoides del Paleozoic. A la zona de Bac
Grillera hi ha roques calcàries del Mesozoic. També
afloren petites clapes de roques detrítiques vermelloses
del Garumnià. |
|
| |
|
|
| |

Estructura
geològica del marge meridional dels Pirineus Orientals
(segons Martínez et al. In Guimerà, Serrat et
al. 1992) |
|
|