|
 |
|
|
| |
FAUNA
L’Alta Garrotxa, donada la relativa varietat d’ambients
(alzinar, fageda, roques, coves, rius, ...) acull una bona diversitat
de fauna. El retrocés de les pràctiques agrícoles
i ramaderes, però, ha fet créixer la superfície
de bosc en detriment dels espais oberts i el paisatge en mosaic,
cosa que ha provocat un augment de les espècies forestals,
com el senglar (Sus scrofa), i un descens de les d’espais
oberts, com el conill (Oryctolagus cuniculus) i la perdiu roja
(Alectoris rufa). Val a dir que aquestes darreres són
també les preses potencials de diferents carnívors,
tant mamífers com ocells rapinyaires, alguns dels quals
han deixat de reproduïr-s’hi, com l’àguila
cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
La poca accessibilitat i relativa tranquil·litat de l’àrea
ha fet que preservés algunes espècies animals
sensibles cap a l’home i les transformacions que l’acompanyen,
com el gat salvatge (Felis silvestris) o l’àguila
daurada (Aquila chrysaetos). D’altres espècies
aquí representades són escasses a Catalunya, o
tenen a l’Alta Garrotxa el límit meridional de
distribució, com és el cas del tritó pirinenc
(Euproctus asper) o el límit oriental de distribució,
com ho és el de la marta (Martes martes).
Dins els alzinars abunden el senglar i el gamarús (Strix
aluco), mentre que als boscos caducifolis hi podem trobar el
liró gris (Glis glis), la becada (Scolopax rusticola),
i és on hi cria l’aligot vesper (Pernis apivorus).
A les cingleres s’hi pot observar a l’hivern el
pela-roques (Tichodroma muraria). Són el lloc de nidificació
del roquerol (Ptyonoprogne rupestris), la gralla de bec vermell
(Pyrrhocorax pyrrhocorax), el falcó pelegrí (Falco
pelegrinus) i l’àguila daurada, que resulta molt
sensible a la presència humana, sobretot a l’època
reproductiva. Fins fa poques dècades, i en part degut
a l’abandó de la ramaderia extensiva, hi havien
criat els grans carronyaires: l’aufrany (Neophron percnopterus),
el voltor (Gyps fulvus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus),
que des del cel cercaven el bestiar mort a les pastures i ambients
oberts.
Als ambients de roca no és difícil d’observar
assolellant-se la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus),
i diferents menes de serps, com la serp blanca (Elaphe scalaris)
i la d’Esculapi (Elaphe longissima). Aquestes darreres
formen part de la dieta de l’àguila marcenca (Circaetus
gallicus).
Als rius hi trobem, a més de la bagra (Leuciscus cephalus)
i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), una bona representació
d’amfibis i rèptils aquàtics, com també
la merla d’aigua (Cinclus cinclus). La permeabilitat del
substrat i la temporalitat estacional de molts cursos d’aigua
de l’Alta Garrotxa fa que els ambients aquàtics
siguin molt més fràgils. De la mateixa manera,
se sap que a les seves coves s’hi refugien una bona diversitat
de rates-pinyades, les quals poden abandonar-les en cas de freqüentació
persistent.
El cabirol (Capreolus capreolus) i l’isard (Rupicapra
rupicapra), colonitzen algun sector de l’espai des de
la seva perifèria. El cérvol (Cervus elaphus),
la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon), s’han
introduït arran de la instal·lació de tancats
cinegètics i d’alliberaments.
La fauna d’invertebrats no ha estat prou estudiada, exceptuant
algunes localitats i d’alguns grups concrets. Tanmateix,
podem assegurar la importància relativa de les coves,
que acullen representants interessants, de distribució
restringida als Pirineus orientals com, entre d’altres,
l’escorpí cec (Belisarius xambeui), l’escarabat
Zariquieya troglodites i, del grup dels milpeus, Lithobius allothyphlus. |
|
|
