13-12-2011
Debat sobre el futur de l'Alta Garrotxa
El dissabte 10 de desembre es va fer a Montagut un debat sobre el futur de l'Alta Garrotxa, organitzat per l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG).
27- 01- 2012
Acte vandàlic a Sadernes
Uns brètols han destrossat la caseta de fusta de Sadernes i han serrat la barrera que regula l'accés a la zona.
14-12-2011
Es presenta un documental sobre la recuperació d'espais oberts
Una trentena de persones assisteixen a la presentació i projecció a la Cooperativa La Fageda. El documental es pot veure íntegrament a Internet ( cliqueu aquí )
16-01-2012
Inici del període de restriccions d'escalada
Des del 16 de gener fins al 15 d'agost es restringeix l'escalada en alguns sectors de l'espai.
El 15 de desembre del 2000 es va constituir formalment el Consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.
Aquesta entitat consorciada agrupa els 11 municipis que compten amb superfície inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (32.865 hectàrees): Albanyà, Beuda, Cabanelles, Camprodon, Maçanet de Cabrenys, Montagut i Oix , Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Llorenç de la Muga, Tortellà i la Vall de Bianya, així com els tres consells comarcals de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès, la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (des del 2011 Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) que es va integrar com a membre de ple dret del Consorci l'any 2006.
A més, formen part de la Comissió Executiva del Consorci un representant dels veïns de la zona, un representant dels propietaris de finques rústiques i un representant de la Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa (CEDAG) que inclou entitats naturalistes, grups excursionistes i altres col·lectius implicats tradicionalment en el coneixement i la defensa d'aquest territori.
La finalitat i objecte del Consorci és la conservació, la revalorització i la gestió integral d'aquest espai natural, a partir dels següents objectius:
1.- Actuar com a ens coordinador de l'espai de l'Alta Garrotxa i redactar un Pla Estratègic amb propostes i prioritats consensuades.
2.- Regular els usos i promoure actuacions per millorar les condicions de vida de la població.
3.- Promoure el desenvolupament sostenible del medi natural i l'aprofitament sostenible dels seus recursos.
4.- Protegir, restaurar i millorar l'estat de conservació del patrimoni natural i cultural de l'Alta Garrotxa.
5.- Vertebrar la imatge pública de l'espai com una unitat natural, cultural, històrica i de serveis al lleure i al turisme.
6.- Planificar, obtenir i gestionar recursos i ajuts de programes europeus.
El Consorci compta amb els següents òrgans de govern i gestió:
- La Presidència
- El Consell Plenari, que és l'òrgan suprem de deliberació i decisió i que està format per un representant de cada Ajuntament o Administració.
- La Comissió Executiva, òrgan permanent d'administració, de gestió i de proposta, format per 8 membres del Consell Plenari i 3 representants d'entitats.
- El Consell Consultiu de Cooperació, que és l'òrgan de consulta, participació i informació en les qüestions pròpies de l'àmbit d'actuació del Consorci.
- L'Equip tècnic.
PROGRAMA D'ACTUACIONS
PA 2011.pdf
MEMÒRIES D'ACTUACIONS
Memòria resum PA_2010.pdf
memoria_2009.pdf
memoria_2008.pdf
memoria_2007.pdf
memoria_2006.pdf
memoria_2005.pdf
memoria_2004.pdf
CARACTERÍSTIQUES DE L'ESPAI
L'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa és un territori de notable extensió (32.865 hectàrees) que, per la seva diversitat i singularitat és, sens dubte, l'espai més important del Prepirineu oriental.
El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l'espai: les garrotxes són les "terres aspres i de mala petja". El paisatge de l'Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes.
L'Alta Garrotxa compta, a més, amb un important riquesa pel que fa al patrimoni cultural: jaciments, masies, llogarrets, ermites, places carboneres,... es dispersen per tot el territori i posen de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans i les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes daquesta zona.
L'espai ha patit, des de mitjans de segle, un procés de despoblament i abandonament del territori causat per les dificultats de supervivència a la muntanya, per la desvalorització del carbó com a recurs energètic i per l'atracció de les indústries localitzades a la vall del Fluvià.
Avui, és un espai on conviuen activitats com el senderisme i el turisme rural, juntament amb el desenvolupament d'altres activitats lligades a l'aprofitament dels recursos naturals per part de la població local.
MEDI NATURAL
L'Alta Garrotxa és una unitat geogràfica força ben delimitada que es troba a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. Es tracta d'una vasta regió dels Prepirineus orientals, d'uns 400 km2, dels quals 32.864,57 hectàrees es troben actualment protegides pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, en haver estat declarades Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per les Aus.
La diversitat i la complexitat geomorfològica d'aquest espai natural protegit ha dibuixat un paisatge espectacular i ple de contrastos. Un paisatge abrupte i de difícil accés, una realitat que recull perfectament l'etimologia del mot garrotxa: terra aspra, trencada, de mala petja.
GEOLOGIA I MORFOLOGIA
Fa milions d'anys, on avui trobem els Pirineus, hi havia un mar. L'escorça terrestre va començar a estirar-se, aprimar-se i trencar-se degut a forces divergents, i es van dipositar sediments en aquest mar. Més tard, i degut a les forces compressives les plaques Ibèrica i Euroasiàtica van acostar-se i van xocar, de manera que els sediments dipositats a la incipient conca sedimentària van començar a ser fortament plegats i trencats, encavalcant-se i lliscant uns per damunt dels altres, constituint estructures anomenades mantells d'encavalcament.
D'aquesta manera, l'estructura de l'Alta Garrotxa és, a grans trets, un conjunt de plegaments, falles i encavalcaments de potents nivells calcaris que llisquen per les superfícies de nivells més prims de margues.
Els materials del substrat geològic són fonamentalment roques calcàries, conglomerats, margues, gresos i guixos, de l'Eocè, i en menor mesura, roques metamòrfiques silícies i granitoides del Paleozoic. A la zona de Bac Grillera hi ha roques calcàries del Mesozoic. També afloren petites clapes de roques detrítiques vermelloses del Garumnià.
EL CARST
L'aigua de pluja, en combinació amb el diòxid de carboni (de l'aire o del sòl), es torna més àcida, el que produeix la dissolució química del carbonat càlcic de la roca. Així a la superfície de la roca es formen estries i solcs, també anomenats en conjunt rascler o "lapiaz".
Les roques fracturades, amb l'ajuda del procés de glaç-desglaç i les arrels de les plantes, poden provocar esllavissades i acumulacions de rocs o tarteres.
L'erosió de l'aigua de les rieres a través de la roca dura produeix els engorjats i algunes cingleres, i al seu llarg, les balmes.
Un fenomen invers al de la dissolució de la roca és el de deposició de carbonat, cosa que passa a les sorgències i prop dels salts daigua, on es formen acumulacions de roca porosa, el que dóna lloc al travertí.
A nivell intern, l'existència de fractures i plans d'estratificació, tant a les parts enlairades com també a sota de les rieres, les converteix, per dissolució progressiva, en conduccions subterrànies d'aigua, donant lloc a fonts, sorgències, avencs i coves.
Així mateix, la deposició pausada del carbonat des del sostre d'algunes cavitats produeix la formació d'estalactites, estalagmites i en general, les espeleotemes.
L'aigua subterrània circula captiva entre materials poc permeables, com les margues, però quan hi ha alguna discontinuïtat, pot sorgir enfora. També pot dissoldre els materials, sobretot els més tous com els guixos, del seu damunt, excavant cavitats o bé provocant l'esfondrament del sostre: és el que sanomena una dolina.
Les capes de guixos que afloren sobretot a Beuda arriben, cap al sud i sota de les calcàries i margues, fins a Banyoles, i és per on es creu que circula l'aigua que, provinent de les rieres del Llierca i del Borró, sorgeix a l'estany.
LES CAVITATS
Un altre element característic de l'Alta Garrotxa és la presencia d'una gran munió de cavitats. Moltes d'aquestes tenen un origen tectònic-càrstic, i es van desenvolupar fa milions d'anys, ja que apareixen enlairades a un centenar de metres o més per sobre de la llera actual de les rieres, com passa amb les coves del Bisbe i de l'Orri. Daltres, en canvi, tenen un modelat càrstic més recent, de resultes de la dissolució dels guixos, i apareixen poc més amunt del llit de la riera, i encara amb circulació d'aigua, com passa a la Cova de la Mosquera i les Bores del Borró.
Una menció especial mereix els avencs, que són cavitats de desenvolupament vertical o inclinat, a diferència de les coves, formades per conductes o galeries horitzontals. Les balmes, per altra banda, són entrants de poca profunditat dins la roca.
A l'Alta Garrotxa hi ha catalogades més de 200 cavitats.
CLIMATOLOGIA
El clima de l'Alta Garrotxa és de tipus mediterrani humit. De fet, ens trobem en una zona de transició entre el clima mediterrani costaner i el clima més plujós del Pirineu. Així, als sectors més nord-occidentals i enlairats de l'Alta Garrotxa hi ha precipitacions abundants, que superen els 1000 mm anuals, i temperatures hivernals baixes, mentre que als sectors més sud-orientals les precipitacions són al voltant dels 800 mm i les temperatures més suaus durant l'hivern.
El relleu intricat de l'Alta Garrotxa, amb diferents altituds, valls tancades i vessants de diferent orientació suposa l'existència d'una gran diversitat de microclimes, així com la presència de fenòmens d'inversió tèrmica en algunes de les seves valls.
Les gelades solen esdevenir entre l'octubre i l'abril. I les nevades, algunes vegades prou intenses, es poden donar a les cotes més altes. Tant la neu com el gel poden persistir als llocs més ombrívols durant llargs períodes de temps.
HIDROLOGIA
La xarxa fluvial de l'Alta Garrotxa comprèn la capçalera de la Muga i els afluents del marge esquerra del curs mig del Fluvià (conques del Llierca i del Borró).
Aquests cursos fluvials es caracteritzen per la irregularitat del seu cabal. Bona part dels torrents i rieres, com la del Borró i del Llierca, tenen un règim torrencial, amb el llit sec bona part de l'any i avingudes violentes en cas de fortes pluges. D'altres tenen un curs permanent, com la riera de la Vall del Bac, el riu La Muga i alguns trams de la riera d'Hortmoier i de Sant Aniol.
Sovint, l'aigua de pluja i la que circula per la llera, acaba infiltrant-se cap a dins, per les esquerdes i els contactes entre estrats, recarregant els aqüífers subterranis. De la mateixa manera, l'aigua subterrània pot tornar a sorgir des del mateix llit de la riera o en forma de fonts.
L'aigua d'algunes d'aquestes rieres, com la del Borró i del Llierca, és la que, per un sistema d'aqüífers alimenta les sorgències que originen el llac de Banyoles.
VEGETACIÓ I FLORA
El paisatge més característic de l'Alta Garrotxa el formen la combinació del blanquinós de les roques calcàries amb el verd fosc de les alzines, que creixen amb dificultat als petits relleixos i esquerdes de les cingleres.
En els llocs on les condicions geomorfològiques i litològiques són més favorables l'alzinar es desenvolupa amb molta més força i vigorositat. Tot i que a l'Alta Garrotxa les pluges són abundants, la ràpida infiltració de l'aigua a través de la roca fa que el seu efecte sobre la vegetació sigui força limitat, el que acaba comportant un ambient vegetal força més sec del que li correspondria, afavorint l'alzinar.
Però quan el substrat rocós és margós o silícic, es guanya altitud o bé ens trobem en un vessant orientat al nord, el paisatge forestal canvia i comencen a dominar els boscos caducifolis.
VEGETACIÓ
Al voltant del 80% del territori de l'espai són boscos. Com hem dit, la vegetació predominant és l'alzinar, tant l'anomenat de terra baixa com el muntanyenc. Més amunt hi creixen rouredes de roure martinenc, sovint barrejades amb pi roig. A algunes obagues humides s'hi fan fagedes, dentre les quals destaca, per la seva raresa, la fageda amb joliu. Al llarg dels rius i rieres trobem les comunitats dominades pel vern, els salzes i l'avellaner.
Altres formacions vegetals especials són les pinedes naturals de pi roig, de les obagues del Mont i zones properes. Als pocs llocs amb substrat silícic hi poden créixer rouredes de roure africà avui dia gairebé totes substituïts per castanyedes, i clapes de sureda. Al peu d'algunes obagues s'hi fa la roureda de roure pènol, una formació rara al nostre país, com també ho és el bosc de teix, un arbre estrictament protegit a Catalunya. A la zona del Castell del Bac Grillera, sota la influència de la tramuntana, es troba una comunitat força especial, una brolla de plantes espinescents i en coixinet, el coixinet de monja.
També destaquen les comunitats de tartera i de roca, amb plantes adaptades a la migradesa del sòl. No podem deixar de banda altres comunitats secundàries, no climàciques, com les brolles de romaní i bruc d'hivern de la terra baixa, sovint acompanyades de pins, les boixedes, les bardisses i, en fi, el conjunt de prats i pastures.
FLORA
A l'Alta Garrotxa s'han descrit, fins ara, més de 1400 espècies de plantes superiors, algunes de les quals són molt rares i localitzades al nostre país. Dins daquestes hi ha dues espècies endèmiques de l'Alta Garrotxa, la Lithodora oleifolia, de parets calcàries, i la Polygala vayredae, de rocams i prats calcícoles.
Tot i el predomini de la vegetació mediterrània, trobem també una presència notable de plantes de caràcter eurosiberià, és a dir, pròpies dambient més humits i freds.
FAUNA
L'Alta Garrotxa, donada la relativa varietat d'ambients (alzinar, fageda, roques, coves, rius, ...) acull una bona diversitat de fauna. El retrocés de les pràctiques agrícoles i ramaderes, però, ha fet créixer la superfície de bosc en detriment dels espais oberts i el paisatge en mosaic, cosa que ha provocat un augment de les espècies forestals, com el senglar (Sus scrofa), i un descens de les d'espais oberts, com el conill (Oryctolagus cuniculus) i la perdiu roja (Alectoris rufa). Val a dir que aquestes darreres són també les preses potencials de diferents carnívors, tant mamífers com ocells rapinyaires, alguns dels quals han deixat de reproduïr-shi, com l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
La poca accessibilitat i relativa tranquil·litat de l'àrea ha fet que preservés algunes espècies animals sensibles cap a l'home i les transformacions que l'acompanyen, com el gat salvatge (Felis silvestris) o l'àguila daurada (Aquila chrysaetos). D'altres espècies aquí representades són escasses a Catalunya, o tenen a l'Alta Garrotxa el límit meridional de distribució, com és el cas del tritó pirinenc (Euproctus asper) o el límit oriental de distribució, com ho és el de la marta (Martes martes).
Dins els alzinars abunden el senglar i el gamarús (Strix aluco), mentre que als boscos caducifolis hi podem trobar el liró gris (Glis glis), la becada (Scolopax rusticola), i és on hi cria l'aligot vesper (Pernis apivorus).
A les cingleres s'hi pot observar a l'hivern el pela-roques (Tichodroma muraria). Són el lloc de nidificació del roquerol (Ptyonoprogne rupestris), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el falcó pelegrí (Falco pelegrinus) i l'àguila daurada, que resulta molt sensible a la presència humana, sobretot a l'època reproductiva. Fins fa poques dècades, i en part degut a l'abandó de la ramaderia extensiva, hi havien criat els grans carronyaires: l'aufrany (Neophron percnopterus), el voltor (Gyps fulvus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus), que des del cel cercaven el bestiar mort a les pastures i ambients oberts.
Als ambients de roca no és difícil d'observar assolellant-se la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), i diferents menes de serps, com la serp blanca (Elaphe scalaris) i la d'Esculapi (Elaphe longissima). Aquestes darreres formen part de la dieta de l'àguila marcenca (Circaetus gallicus).
Als rius hi trobem, a més de la bagra (Leuciscus cephalus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), una bona representació d'amfibis i rèptils aquàtics, com també la merla daigua (Cinclus cinclus). La permeabilitat del substrat i la temporalitat estacional de molts cursos daigua de l'Alta Garrotxa fa que els ambients aquàtics siguin molt més fràgils. De la mateixa manera, se sap que a les seves coves s'hi refugien una bona diversitat de rates-pinyades, les quals poden abandonar-les en cas de freqüentació persistent.
El cabirol (Capreolus capreolus) i l'isard (Rupicapra rupicapra), colonitzen algun sector de l'espai des de la seva perifèria. El cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon), s'han introduït arran de la instal·lació de tancats cinegètics i d'alliberaments.
La fauna d'invertebrats no ha estat prou estudiada, exceptuant algunes localitats i d'alguns grups concrets. Tanmateix, podem assegurar la importància relativa de les coves, que acullen representants interessants, de distribució restringida als Pirineus orientals com, entre d'altres, l'escorpí cec (Belisarius xambeui), l'escarabat Zariquieya troglodites i, del grup dels milpeus, Lithobius allothyphlus.
PAISATGE
El paisatge actual de l'Alta Garrotxa és el fruit de la combinació de la complexitat geomorfològica de l'espai amb la presència mil·lenària d'homes i dones que han ocupat i transformat aquestes terres.
Marià Vayreda, en el seu llibre La Punyalada, descriu aquesta complexitat del relleu: «Sols resten allí, immutables com allavors, aquelles gegantines carcanades, patentitzant un etern miracle d'equilibri; aquells espadats fora de plom, amb les basamentes rosegades per l'acció traïdora i sorda de l'aigua; aquells mateixos immensos còdols abalançats sobre d'avencs, com badalls d'infern, i aquells colossals morrots de penya viva apuntant-se els uns als altres com proes de fantàstics barcos en combat; uns cairuts i rogencs, altres verdosos i negres, i alguns rematats en esperons de contorns epilèptics i recargolats com renecs de condemnat»
HISTÒRIA
La Història dels habitants de l'Alta Garrotxa comença a escriure's en una cova encinglerada de la Vall del Llierca, la Cova 120, on fa prop de 60.000 anys s'hi va refugiar un grup de caçadors - recol·lectors Neandertals.
Fa uns 6.000 anys els humans donaran un tomb definitiu a les seves vides, deixant de ser caçadors - recol·lectors, i per tant nòmades, per convertir-se en pagesos i assentar-se de forma més permanent, gràcies a l'agricultura, la ramaderia, a la domesticació i el control de plantes i animals. S'assentaren en un poblat central a l'aire lliure, la Plansallosa, a partir del qual gestionaven els seus recursos, ocupant puntualment coves com el Calabre, la Bauma del Serrat del Pont, La Cova del Bisbe, la Cova 120 i la Cova S'Espasa. Descobriran la terra cuita, la ceràmica, que els servirà per a emmagatzemar i cuinar aliments. Una altra millora, fa 4.500 anys, serà quan descobreixin el que passa en fondre alguns minerals: es converteixen en metall. Un dels primers llocs de tota la Península on es va començar a treballar amb el metall va ser a la Bauma del Serrat del Pont, amb coure de les mines de la Menera. Després treballaran el Bronze, i durant l'època ibèrica, el més resistent, el ferro.
Durant el període ibèric i romà tenim poques notícies de l'Alta Garrotxa. Ens ha quedat però, part de la imponent Torre de Falgars (Beuda) una torre de guaita de la República romana, des d'on es controlava des del Golf de Roses fins a les planes interiors.
PATRIMONI CULTURAL
Sense deixar d'admirar-nos per la bellesa del Pont del Llierca o de les esglesioles romàniques, entenem avui que el Patrimoni Cultural és tot allò que ens explica quelcom propi de l'Alta Garrotxa i de la seva gent, encara que sigui a partir de pervivències molt més humils o fins i tot immaterials.
Enriquirem així les nostres mires, valorant per igual les seves llegendes i la seva Prehistòria, les masies i les coves, els manuscrits i el seu parlar. Tots aquests elements, barrejats i difuminats des de fa molt temps, desemboquen avui en el seu paisatge i la seva gent, el que podem veure i el que podem escoltar, el seu present i el camí cap al seu futur.
PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
El Patrimoni Arqueològic és tot allò que ens ajuda a conèixer el passat humà a través de l'estudi de les restes materials que s'han conservat sota terra. Les llars de foc, els carbons, les eines d'ós, pedra i metall, les matèries primeres, la ceràmica, les restes de micromamífers, les sitges, els murs... Tot s'estudia o es recull, tot va sumant fins a constituir la base de la memòria del nostre passat.
L'Alta Garrotxa és una zona privilegiada, amb prop de 35 jaciments documentats, molts d'ells en cova. Podem destacar la Cova 120 i la dels Ermitons, La Bauma del Serrat del Pont, el poblat de la Plansallosa, la Cova de les Monges, La Cista de la Creu del Principi i la Torre de Falgars.
El Patrimoni arqueològic va més enllà dels jaciments i les restes materials, englobant també els coneixements, exemples i valors que d'ells en podem extreure per a un millor funcionament de l'Alta Garrotxa del s.XXI.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
La intensa ocupació històrica de l'Alta Garrotxa ha donat lloc a un patrimoni extens, escampat per tot el seu territori.
A més de les nombroses ermites - n'hi ha més de 40 -, hi podem trobar masos i pairalies, petits ponts romànics i construccions militars d'èpoques passades.
La major part de les ermites, bastides entre els segles XI, XII i XIII, són d'una gran senzillesa, emmarcades dins del romànic popular, amb absis semicirculars, poca decoració i campanars d'espadanya.
L'OCUPACIÓ HUMANA
La presència humana a l'Alta Garrotxa es remunta a la Prehistòria, quan ja apareixen els primers assentaments coneguts: la Bauma del Serrat del Pont, la Cova 120, la Cova dels Ermitons,... Durant l'edat mitjana l'Alta Garrotxa conegué la seva màxima ocupació, que perdurà durant molts segles i que es fa evident amb l'extens patrimoni construït que encara és present en aquest territori (ermites, masos, ponts, camins,...).
Així, les relacions entre els éssers humans i el territori de l'Alta Garrotxa han estat marcades per una presència i permanència secular de persones i activitats que han hagut de fer front a les dificultats de la vida a muntanya i que han sabut treure profit de la riquesa, i també de l'escassetat de recursos d'aquesta terra.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES I FORMES DE VIDA
El poblament disseminat ha caracteritzat l'Alta Garrotxa des de l'edat mitjana. Les petites economies d'autoconsum s'estructuraven a l'entorn dels masos aïllats i subsistien realitzant activitats com el pastureig, l'horta i alguns conreus ubicats a les escasses zones planeres.
A més, el carboneig va ser durant molt temps el principal recurs energètic i econòmic de la gent de l'Alta Garrotxa. Aquesta activitat donava feina a carboners, traginers, llenyataires... El carbó vegetal era utilitzat per proveir la creixent indústria que s'estava desenvolupant a l'entorn del riu Fluvià. A partir de mitjans del segle XX, amb la introducció del gas butà, la producció de carbó vegetal va deixar de ser viable i la seva substitució com a recurs energètic va deixar a la gent de l'Alta Garrotxa sense una de les seves principals fonts d'ingressos. Així, a més de les dures condicions de vida a muntanya, la pèrdua de l'activitat que havia sustentat la població rural durant molt temps va ser el detonant del procés dabandó que ha caracteritzat l'espai en l'última meitat de segle.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL SEGLE XX
L'evolució de la població de l'Alta Garrotxa al llarg del segle XX ha estat marcada per un fort retrocés demogràfic, que té el seu punt més baix a principis dels anys 90.
Si bé durant la primera meitat de segle s'havia arribat a assolir els 2.000 habitants, a partir de 1950, a causa de les dures condicions de vida a muntanya i, sobretot a la crisi del carbó vegetal com a recurs energètic, s'inicia una davallada continuada. Així, dels 1.584 habitants amb els quals comptava l'Alta Garrotxa lany 1950, s'ha arribat als 347 habitants censats l'any 2001.
Les zones interiors de l'espai, amb un tipus de poblament bàsicament disseminat i amb alguns nuclis geogràficament aïllats, han estat les que més han patit aquesta davallada, havent arribat a estar totalment deshabitats alguns nuclis com Bestrecà o Sant Aniol d'Aguja.
Itinerari6_Tallo.pdf
Itinerari2_VallBac.pdf
Itinerari3_Comanegra.pdf
La Figuera-Bassa de Monars-Pic de les Bruixes-Comanegra-Bassa de Monars-La Figuera
L'’excursió transcorre pels dominis de la roureda de roure martinenc, la fageda i els prats de muntanya, i també té per objectiu assolir dos dels pics més alts i emblemàtics de l’Alta Garrotxa. Durant una bona part del trajecte es gaudeixen de belles perspectives d’'aquest espai.
Pera - Coll Sagordi - Plans de Resclusanys - Collada del Faig - Talló - Resclusanys - Pera
El Talló, situat a l’'oest de l’'Alta Garrotxa, entre la Vall del Bac i la Vall de Salarsa, és una muntanya molt representativa d’'aquest Espai d’'Interès Natural.
Vall del Bac - Toralles - Oix - Bodelquer - Vall del Bac
Aquest itinerari circular es pot començar indistintament des d'’Oix o des de l'’Hostal de la Vall del Bac. Passarem per pinedes secundàries de pi roig amb substrat de boix, alzinars, rouredes, i espais oberts com prats, conreus, i bosquines. L’'excursió transcorre pel bell estret del Bo de Quer. El territori que abasta aquesta excursió comprèn una bona part de l'’àrea de distribució de la planta endèmica de l’'Alta Garrotxa.
Itinerari1_StAniol.pdf
Itinerari5_Bassegoda.pdf
Itinerari4_Mont.pdf
Salt de la Núvia - la Muntada - Sadernes.
L'excursió transcorre per diferents tipus de substrat (silícic i calcari) i diferents formacions (alzinar de terra baixa, alzinar muntanyenc, bosc de ribera, comunitats de roca i tartera).
El flux de la riera és sovint intermitent, ja que l'aigua s'infiltra sota la riera, desapareixent i tornant a aparèixer més enllà.
Sadernes - Sant Feliu de Riu - Mare de Déu de les Agulles - Puig del Bassegoda - Corral de Principi - El Gomarell - Sadernes.
L'excursió, degut a l'important desnivell que acumulem, ens permet observar des dels alzinars de terra baixa, amb espècies arbustives adaptades a viure en llocs més aviat secs i calorosos, fins a l'alzinar muntanyenc, acompanyat de gran quantitat de pi roig; deixant veure entremig la castanyeda de la Plana, que es desenvolupa en un sòl més àcid.
Mare de Déu del Mont - Sant Llorenç de Sous - Falgars - Coll de Finestrelles - Mare de Déu del Mont
L'excursió ens apropa als paratges que van encisar a Jacint Verdaguer, qui des del mateix santuari del Mont es va inspirar per escriure un dels seus poemes més populars, "Canigó".
Les principals actuacions
del Consorci en
VÍDEOS
RECULL DE PREMSA
25/11/11 Generalitat i Diputació aportaran menys diners a l'Alta Garrotxa (Olot TV)
25/11/11 Plantegen tancar la seu del Consorci de l'Alta Garrotxa per manca de diners (Diari de Girona)
25/11/11 El Consorci de l'Alta Garrotxa, sense recursos, s'aguanta per un fil (El Punt Avui)
24/11/11 Preservació de dues epècies de flora a Camprodon (ElRipollesdigital.com)
24/11/11 Flora amenaçada del Prepirineu (El Put Avui)
23/11/11 La Caixa i la Diputació de Girona promouen la protecció (Diputació de Girona)
20/11/11 La normativa catalana protegeix plantes invasores i altres que ja estan extingides (Diari de Girona)
14/11/11 Pràctiques d'universitaris a la comarca (El Punt Avui)
11/10/11 La Generalitat deu 180.000 euros a l'Alta Garrotxa (Diari de Girona)
07/10/11 L'alcalde de la Vall de Bianya, nou president del Consorci (El Punt/Avui)
03/10/11 L'església de Sant Martí de Talaixà recuperarà l'absis i la sagristia (Diari de Girona)
21/09/11 L'acumulació de visitants fa que es degradi la zona de Sant Aniol d'Aguja (El Punt Avui)
17/09/11 Neguen 400 peticions de salt de barrancs a l'Alta Garrotxa (Diari de Girona)
16/09/11 Es reprenen les obres a Sant Martí de Talaixà (El Punt Avui)
